CUENTO "RITA, LA NUBE"

Había una vez Rita, una nube pequeña, blanca y muy, muy suavecita. Sus papas unas nubes grandes y azuladas siempre estaban a su lado.
Rita tenía muchos amigos. Cada día jugaban desde la mañana temprano hasta el atardecer. Jugaban con el viento, con el sol y cuando llovía. Su juego favorito era de los animales.Las nubes iban cambiando de forma; a veces se parecían a los osos gordos, gordos, o a los elefantes con una trompa larga, larga, o a los hipopótamos más fuertes del mundo. Todos se lo pasaban bomba.

                                                                                          
Una mañana Rita se despertó triste. Hace dos días que no veía a una de sus mejores amigas.
- Mama, ¿dónde está Lili? - pregunto preocupada.
Pero sus padres no le sabían contestar. Tampoco ninguno de sus amigos. Nadie vio a Lili y parecía que tampoco nadie la echaba de menos...
La nubecita perdió las ganas de jugar. No le apetecía ni siquiera su juego favorito de los animales.
- Hija, juega con tus otros amigos - decía su padre.
- No, no quiero - respondía Rita muy desanimada.
Así pasaban los días... Hasta que pasó una cosa extraña.
Una noche Rita no podía dormir. Deslizándose tristemente por el cielo, observaba desde arriba el bosque y el río. De repente le pareció escuchar un susurro:
- Rita, Rita, estoy aquí...
La nubecita con la ayuda del viento bajo un poco y se acerco al río.
- Lili, ¿eres tú? ¿Dónde estás? - pregunto.              
- Aquí, en el río.                                                                              
- ¿Por que? - quería saber Rita.  
- Pues es sencillo, con la lluvia caí al río. Y ahora soy agua.
Rita todavía muy sorprendida con las lágrimas en los ojos dijo:
- Lili, por favor, vuelve... Te echo mucho de menos.
- Yo también, pero podemos seguir siendo amigas... Siempre cuando quieras puedes bajar hasta aquí y jugamos. Te enseño las peces del río, conocerás mis amigas ranas y las tortugas...
Rita estaba alegre y triste a la vez... Por fin encontró a su amiga y nada volverá ser igual...           Observando el río, por fin sonrió . "Puede ser divertido" - pensó. Le gustó la idea de jugar con Lili junto con sus nuevos amigos peces, tortugas y ranas saltarinas.
Entendió que pueden seguir siendo amigas aunque algo haya cambiado. A partir de ahora no será amistad entre dos nubes, sino una amistad entre un río y una nube.

Temas: el cambio, la pérdida, los ciclos de la vida.

                               

PROJECTE "ART I ABSÈNCIA"

La creativitat ens permet expressar, prendre consciència i transitar les emocions i sentiments en els processos de canvi, pèrdua i dol.


Volem compartir amb tots vosaltres el projecte educatiu "Art i absència". Les dues som membres de l'equip.
El projecte té com a finalitat oferir acompanyament psicològic, emocional i espiritual en processos de malaltia i de dol.
Facilitem eines i recursos pedagògics, a la comunitat educativa i societat en general, per possibilitar una educació integral que inclogui el desenvolupament de les competències emocionals; una educació per la vida que integri les situacions de canvi, creixement, crisi, pèrdua i dol, pròpies dels cicles i processos vitals.
Considerem important dotar d'espais d'expressió, reflexió i diàleg per treballar aquests aspectes esmentats. Així, plantegem l'art com a motor per reconèixer, identificar i expressar les emocions que ens son pròpies.

Activitats educatives i de formació:
* Tallers d'expressió i educació emocional sobre els
   cicles vitals:
   - De muda en muda (educació infantil i primària),
   - Els cicles a través de l'art (primària, estudiants
     d'ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Universitat)
* Cursos i tallers de formació a l'entorn del procés
   de dol i l'acompanyament al dol.  

 www.artiabsencia.org 

artiabsencia@avesgams.org

CUENTOS PARA EL ADIÓS

Begoña Ibarrola, Ed. SM


El libro pretende servir de ayuda y orientación a los adultos,
tanto a padres como educadores, facilitándoles la tarea de acompañar al niño en su proceso de duelo.
Los cuentos están pensados para ayudarle a sacar su dolor y a expresar toda la inmensa gama de sentimientos y emociones que la muerte o el abandono provocan.
Son historias para compartir las dudas y las emociones, para expresar los miedos y la pena, para guardar en el corazón a la gente que queremos y, principalmente, para valorar y gozar de la vida.

Indice

La muerte
Cuando el sol se va. (La muerte de un abuelo)
Una urraca muy curiosa. (La muerte de un hijo)
Mimó ya no está sola. (La muerte de una madre)
Bruno en el paraíso de los hámsters. (La muerte de una mascota)
Al abuelo se le esconden las palabras. (La muerte de un abuelo)
Manos de paz. (La muerte por terrorismo)
Serás como una estrella. (La muerte de una abuela)
Malaquías y su perro. (la muerte de un hombre y su perro)
El duende del lago. (La muerte de un hermano)
El hombre que perdió su sonrisa. (La muerte de uno de los miembros de la pareja)

El abandono
Ranas buscan charca. (El abandono del lugar en donde se vive)
A Melenas le jubilan. (El abandono del trabajo por jubilación)
Solo encontró a Sola. (El abandono de mascotas)
Con la casa a cuestas. (El abandono del hogar)
Las aventuras de Pilla y Mayú. (El abandono del país)
Detrás de las montañas. 
Pizarras de arena. (El abandono del país por guerra)
El calor de un beso. (El abandono en un orfanato)
Monstruos de agua. (El abandono del país en patera)
Josefina no tiene visitas. (El abandono de ancianos)

Creencias sobre el más allá
El beso del ángel. (El budismo)
Adiós, pequeño roble. (El taoísmo)
Mamá Tambor, El pirata fantasma. (Los ciclos biológicos)
El Tiempo del Sueño. (Creencias de los aborígenes)
La leyenda de los inmortales. (Creencias orientales)
El secreto de Zaida. (El Islam)
El mantel de la abuela Panchita. (Creencias de México)

¿ESTÁ LA ABUELITA EN EL CIELO?

Cómo tratar la ausencia y la tristeza con los niños.
Heike Baum, Ed.ONIRO

Libro dirigido a padres y educadores. Contiene diversas propuestas prácticas para ayudar a los niños a gestionar las pequeñas y grandes despedidas de la vida cotidiana.

Indice 

Duele separarse...
Cómo se afligen los niños, y lo que los adultos necesitan saber al respeto.

Principios y fines forman parte de la vida.
Configurar conscientemente las pequeñas despedidas cotidianas.

Comprender la muerte y sentir, sin embargo, la vida.
Juegos, actividades y ritos relacionados con la muerte.

I ARA, ON ÉS?

Com ajudar els nens i els adolescents a entendre la mort.
Immaculada Díaz Teba, Ed.Viena

En la nostra cultura, no estem acostumats a parlar de la mort als nens i els adolescents. Tendim a protegir-los   de les situacions diffícils perquè creiem, erròniament, que no seran capaços d'assumir-les. Però quan algú proper mor, els nens, per més petits que siguin, també ho entenen i fan un dol a la seva manera. El seu concepte de la mort és diferent del dels adults i evoluciona en funció de l'edat.
Immaculada Díaz, des de la seva experiència com a psicòloga especialitzada en atenció al dol, explica com és la idea de la mort en cada etapa i quines són les reaccions normals dels nens i els adolescents davant d'una pèrdua. El llibre s'adreça a famílies i educadors, i està destinat a ser tant una ajuda ràpida per a un moment de dubte com una eina de reflexió sobre els nens i la mort. 


Index

La pèdua: final o principi?
Algunes preguntes que tu et pots fer.
Algunes preguntes que ens fan els nens.
La pèrdua i el dol.
La pèrdua.
Què és un dol?
Quines són les reaccions més habituals en el dol d'un adult?
Un dol no és una depressió.
Per què es produeix el dol?
Quant de temps dura un dol?
Dol patològic?

La infància: les diferents edats del nen.
L'edat de les sensacions (del 0 als 24 mesos)
Jo i el meu món màgic (dels 2 als 6 anys)
Un petit científic (dels 6 als 8 anys)
El noi que pensa i dialoga (dels 8 als 12 anys)

L'adolescència: un treball de canvi i d'adaptació.
Qui sóc jo? (dels 12 als 14 anys)
Gran per a unes coses i petit per a d'altres
A les portes del futur (dels 18 als 23 anys)

Algunes idees que poden ser útils: coses que es poden fer i llibres que es poden llegir.

DECÀLEG (CONCEPCIÓ POCH)

Pautes que ens poden ser útils per parlar amb els infants i ajudar-nos a tractar el tema de la mort i el dol infantil.

1. No mentir és essencial, si no tenim respostes concretes no tenir por de reconèixer.

2. No parlar més enllà del nivell de comprensió del nen.
3. Parlar de la mort abans que els nens es vegin emocionalment   vinculats a una situació de dol. Hi ha moltes formes de fer-ho, visitant una església, observant una flor que es marceix, parlant del canari que fa dies que es va morir.
4. Evitar vincular la mort amb una concontrarietat o dificultat, ni amb una malaltia lleu passatgera. Informar que hi ha malalties que sí poden acabar en mort.
5. Utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes.
6. Donar l'oportunitat al nen que pugui parlar de la persona morta sense desvaloritzar el seu dolor emocional.
7. Reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.
8. Avisar la tutora, professora... perquè els seus companys els donin consol en comptes de "intentar distreure".
9. Intentar no amagar el nostre propi dolor ni tancar-nos a plorar d'amagat. És bo mostrar als nens la nostra vulnerabilitat i voler compartir la nostra tristesa.
10. Considerar els grups d'ajuda mútua per nens, ells igual que els adults necessiten suport i amistat.

Concepció Poch - Llicenciada en filosofia i màster en psicopedagogia. Membre del grup d'educació en valors UAB

"Lo que sentimos hace tanto ruido que los niños no pueden escuchar lo que decimos."

                                                                                         Miguel A. Santos Guerra

                             

EL NEN I LA MORT

Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d'una persona estimada.
M.Esquerda, A. M.Agustí, Ed.Pagès Editors

El nen o el jove que ha estat educat sense tenir en compte la mort, quan li arriba la pèrdua, es troba com nàufrag enmig del dolor i de la incertesa. La mort d'un ésser estimat, el dolor que provoca als qui es queden, el dol que se'n deriva, ens qüestionen i ens interpellen. La nostra societat viu d'esquena a la mort, la nega i l'amaga, especialment als nens i als adolescents. Ells, en canvi, en senten una gran curiositat i freqüentment formulen preguntes, encara que ben aviat aprenen a callar en veure que això incomoda els adults. Aquest llibre pretén explorar l'univers del nen en relació amb la mort i les seves reaccions davant de la pèrdua d'una persona estimada. Alhora, ofereix eines per poder acompanyar-lo i ajudar-lo a elaborar el dolor i les emocions que en aquests moments difícils està vivint. Està adreçat als pares, als educadors, als pediatres i a totes aquelles persones que conviuen amb nens i adolescents.

Index

Mort i dol en la societat d'avui.        
Com parlar de la mort als nens.
Com entenen la mort els nens.
Què és el dol?
El nen i la pèrdua d'un ésser estimat.
Reaccions dels nens a la pèrdua segons l'edat.
L'acompanyament al dol en nens.
Com donar als nens la notícia de la mort d'una persona molt estimada.
Els nens i els rituals de comiat.
Eines per ajudar a elaborar el dol en nens.
Pautes per ajudar els nens segons l'edat.
Aspectes espirituals i religiosos en l'acompanyament al dol en nens.     
Com parlar de la mort a l'escola.
El pediatre i l'acompanyament al dol.
Recursos.

Sé como las aguas del río,
que corren hacia el mar,
no con el pesar de morir,
perdidas para siempre,
sino para encontrarse en un abrazo
con las que llegaron antes,
y esperar las que detrás vienen corriendo.

Porque el amor es más fuerte que la muerte
y como el mar,
al final del camino recorrido,
en un abrazo sin fin,
nos reunirá estrechamente a todos.
¡Para siempre!

René J. Trossero
(escritor y psicólogo)

Cuando hayas terminado
de despedirlos con dolor,
porque se fueron,
comenzarás a recuperarlos
con amor,
porque viven
y tal vez, de otra manera,
estén más cerca de ti,
que antes de su partida.

Porque el amor es más fuerte que la muerte
y para el corazón que ama
no cuentan las distancias,
porque el amor está
donde está lo que se ama.

René J. Trossero
(escritor, psicólogo)

GRUP D'ACOMPANYAMENT A LES PERSONES EN PROCÉS DE DOL

Oferim un espai de recolzament emocional i social, potenciant les capacitats de cadascú per poder afrontar la pèrdua d'un ésser estimat.
Un espai basat amb el respecte i la confiança on les persones poden compartir i expressar les emocions utilitzant diferents mitjans d'expressió com la pintura, escriptura, fang, música, moviment corporal, etc.

Objectius:
* facilitar l'expressió de les emocions i el dolor de la pèrdua,
* estimular els recursos propis de la persona,
* aportar els recursos necessaris per ajudar a superar la pèrdua,

* aprendre a viure de nou.                                                                

Cost gratuit.
Sessions quinzenals d'hora i mitja.

Contacte:
Centre d'Atenció Primària Cap Sant Andreu de Llavaneres.

Facilitadores:

Joana Franco - Formada en treball familiar, terapeuta gestalt                              
Ewa Sitko - Llicenciada en Pedagogia, educadora infantil, terapeuta gestalt.