domingo, 30 de septiembre de 2012

I ARA, ON ÉS?

Com ajudar els nens i els adolescents a entendre la mort.
Immaculada Díaz Teba, Ed.Viena

En la nostra cultura, no estem acostumats a parlar de la mort als nens i els adolescents. Tendim a protegir-los   de les situacions diffícils perquè creiem, erròniament, que no seran capaços d'assumir-les. Però quan algú proper mor, els nens, per més petits que siguin, també ho entenen i fan un dol a la seva manera. El seu concepte de la mort és diferent del dels adults i evoluciona en funció de l'edat.
Immaculada Díaz, des de la seva experiència com a psicòloga especialitzada en atenció al dol, explica com és la idea de la mort en cada etapa i quines són les reaccions normals dels nens i els adolescents davant d'una pèrdua. El llibre s'adreça a famílies i educadors, i està destinat a ser tant una ajuda ràpida per a un moment de dubte com una eina de reflexió sobre els nens i la mort. 


Index

La pèdua: final o principi?
Algunes preguntes que tu et pots fer.
Algunes preguntes que ens fan els nens.
La pèrdua i el dol.
La pèrdua.
Què és un dol?
Quines són les reaccions més habituals en el dol d'un adult?
Un dol no és una depressió.
Per què es produeix el dol?
Quant de temps dura un dol?
Dol patològic?

La infància: les diferents edats del nen.
L'edat de les sensacions (del 0 als 24 mesos)
Jo i el meu món màgic (dels 2 als 6 anys)
Un petit científic (dels 6 als 8 anys)
El noi que pensa i dialoga (dels 8 als 12 anys)

L'adolescència: un treball de canvi i d'adaptació.
Qui sóc jo? (dels 12 als 14 anys)
Gran per a unes coses i petit per a d'altres
A les portes del futur (dels 18 als 23 anys)

Algunes idees que poden ser útils: coses que es poden fer i llibres que es poden llegir.

DECÀLEG (CONCEPCIÓ POCH)

Pautes que ens poden ser útils per parlar amb els infants i ajudar-nos a tractar el tema de la mort i el dol infantil.

1. No mentir és essencial, si no tenim respostes concretes no tenir por de reconèixer.
2. No parlar més enllà del nivell de comprensió del nen.
3. Parlar de la mort abans que els nens es vegin emocionalment   vinculats a una situació de dol. Hi ha moltes formes de fer-ho, visitant una església, observant una flor que es marceix, parlant del canari que fa dies que es va morir.
4. Evitar vincular la mort amb una concontrarietat o dificultat, ni amb una malaltia lleu passatgera. Informar que hi ha malalties que sí poden acabar en mort.
5. Utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes.
6. Donar l'oportunitat al nen que pugui parlar de la persona morta sense desvaloritzar el seu dolor emocional.
7. Reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.
8. Avisar la tutora, professora... perquè els seus companys els donin consol en comptes de "intentar distreure".
9. Intentar no amagar el nostre propi dolor ni tancar-nos a plorar d'amagat. És bo mostrar als nens la nostra vulnerabilitat i voler compartir la nostra tristesa.
10. Considerar els grups d'ajuda mútua per nens, ells igual que els adults necessiten suport i amistat.

Concepció Poch - Llicenciada en filosofia i màster en psicopedagogia. Membre del grup d'educació en valors UAB



"Lo que sentimos hace tanto ruido que los niños no pueden escuchar lo que decimos."
                                                                                         Miguel A. Santos Guerra



                             

sábado, 29 de septiembre de 2012

EL NEN I LA MORT

Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d'una persona estimada.
M.Esquerda, A. M.Agustí, Ed.Pagès Editors

El nen o el jove que ha estat educat sense tenir en compte la mort, quan li arriba la pèrdua, es troba com nàufrag enmig del dolor i de la incertesa. La mort d'un ésser estimat, el dolor que provoca als qui es queden, el dol que se'n deriva, ens qüestionen i ens interpellen. La nostra societat viu d'esquena a la mort, la nega i l'amaga, especialment als nens i als adolescents. Ells, en canvi, en senten una gran curiositat i freqüentment formulen preguntes, encara que ben aviat aprenen a callar en veure que això incomoda els adults. Aquest llibre pretén explorar l'univers del nen en relació amb la mort i les seves reaccions davant de la pèrdua d'una persona estimada. Alhora, ofereix eines per poder acompanyar-lo i ajudar-lo a elaborar el dolor i les emocions que en aquests moments difícils està vivint. Està adreçat als pares, als educadors, als pediatres i a totes aquelles persones que conviuen amb nens i adolescents.

Index
Mort i dol en la societat d'avui.        
Com parlar de la mort als nens.
Com entenen la mort els nens.
Què és el dol?
El nen i la pèrdua d'un ésser estimat.
Reaccions dels nens a la pèrdua segons l'edat.
L'acompanyament al dol en nens.
Com donar als nens la notícia de la mort d'una persona molt estimada.
Els nens i els rituals de comiat.
Eines per ajudar a elaborar el dol en nens.
Pautes per ajudar els nens segons l'edat.
Aspectes espirituals i religiosos en l'acompanyament al dol en nens.     
Com parlar de la mort a l'escola.
El pediatre i l'acompanyament al dol.
Recursos.




domingo, 16 de septiembre de 2012

Sé como las aguas del río,
que corren hacia el mar,
no con el pesar de morir,
perdidas para siempre,
sino para encontrarse en un abrazo
con las que llegaron antes,
y esperar las que detrás vienen corriendo.

Porque el amor es más fuerte que la muerte
y como el mar,
al final del camino recorrido,
en un abrazo sin fin,
nos reunirá estrechamente a todos.
¡Para siempre!

René J. Trossero
(escritor y psicólogo)
Cuando hayas terminado
de despedirlos con dolor,
porque se fueron,
comenzarás a recuperarlos
con amor,
porque viven
y tal vez, de otra manera,
estén más cerca de ti,
que antes de su partida.

Porque el amor es más fuerte que la muerte
y para el corazón que ama
no cuentan las distancias,
porque el amor está
donde está lo que se ama.

René J. Trossero
(escritor, psicólogo)